Sóc músic, en el sentit ampli de la seva accepció, em sento músic, especialitzat en la diversitat, encara que finalment he trobat una música impregnada d’espiritualitat, el gospel, que colma les meves inquietuds musicals i personals.
El gospel és una eina perfecta per expressar emocions i connectar-se amb un mateix, per comunicar-se amb els altres i amb l’univers, la seva força resideix en la universalitat del seu missatge que va més enllà del que és estrictament musical per endinsar-se en el terreny de les emocions humanes més ancestrals.
Persones de qualsevol procedència o creença, connecten des de la veu i, per tant, des del cor, fonent-se en una unitat des de la diversitat, formant part de quelcom meravellós, sense perdre la pròpia identitat, la veu.
Tots els meus projectes, tots els meus somnis musicals es nodreixen ara del bagatge adquirit al llarg d’anys, en les arrels de les “black church” d’Amèrica, Europa i Àfrica, per després evolucionar cap a la meva pròpia vivència on es manifesta de manera intensa, visceral, propera, natural i sincera la meva passió pel gospel i totes les connotacions musicals i espirituals que comporta.
El meu desig és apropar el gospel a tothom, ajudar a impregnar-se del seu missatge universal, ajudar a assumir el paper imprescindible de la música a les nostres vides, no només com a consumidors passius sinó com elements 100% actius.
A través de totes les meves activitats et convido a viure en primera persona i en comú, l’alegria, l’energia i l’amor senzill que es generen des del gospel, on tots i cadascú de nosaltres som tan importants com el col·lectiu del que formem part.
“Quan sóc a l’escenari, m’oblido de tot el que no sigui el que està passant en aquell precís instant, ho visc com una llarga, meravellosa i atenta meditació que genera de manera natural un estat d’absoluta connexió interior i exterior”.
D’estudiant de medicina, a músic autodidacta
Vaig começar seriosament als 21 anys, després de tres anys d’estudiar medicina, encara que ja des de molt jove havia manifestat la meva passió per la música. La meva família no volia que seguís aquesta vocació així que la seva ajuda va ser més aviat escassa.
Això em va obligar a ser autosuficient molt aviat i després de sobrevieure amb esporàdics i variats treballs fora de l’àmbit musical, vaig començar a fer bolos de ball, bàsicament impulsat per les meves enormes ganes de ser professional, i així, començant des de zero i amb molt poca formació, em vaig anar obrint pas i aprenent tot allò que es posava al meu abast, ja fos una rumba, un pasodoble, el repertori d’un cantautor, alguna cosa de jazz, llatí o el que fos…la meva il·lusió en aquell moment era aconseguir viure de la música, fos de l’estil que fos.
De freelance als meus propis projectes
Després d’uns quants anys d’aprenentatge sobre el terreny i acompanyant a gent tan diversa com Dyango, Raimon, Lucrecia, Dagoll Dagom, Els Comediants i un llarg etc. Vaig començar a interessar-me per la música negra i concretament pel jazz, la qual cosa em va donar ales per començar a buscar el meu propi llenguatge.
La casualitat o la causalitat em van conduir a formar part d’un grup tan carismàtic en els anys 90 com la Vella Dixieland, on vaig donar un pas determinant en el meu desenvolupament musical: vaig passar d’ésser “acompanyant” a “artista”, situació que donava major visibilitat a què tocava i com ho tocava. Aquells anys van ser crucials en la meva formació i em van llançar de ple a començar a voler plasmar les meves pròpies inquietuds creatives.
En aquella època van néixer els meus primers projectes personals como el meu Jazz Trio ERZ Cafè i la Barcelona Big Latin Band, encara en actiu, juntament amb altres propostes més enllà del Gospel que he anat desenvolupant al llarg del temps.
Primeres passes en el Gospel
Al final de la meva època amb la Vella Dixieland, vam fer una gravació i posterior gira amb la cantant afroamericana originària de New York, Michelle McCain, que em va proposar a l’acabar la gira, ser el director musical del seu nou projecte de blues i soul. Vaig acceptar sense dubtar-ho, era la meva primera oportunitat de treballar i aprendre amb algú que m’ensenyaria de primera mà el so que estava buscant de ple en aquell moment. La proposta de la Michelle va aparèixer en el moment adequat!
Després de realitzar diverses gires, algunes d’elles, força accidentades, amb el seu blues project, em va proposar muntar un nou projecte inspirat en el Gospel i llavors sí que es va obrir tot un univers musical i personal.
Quan era petit, el meu pare, gran afeccionat a tota la música negra, m’havia portat a veure algun concert de Gospel, no recordo on, però sí recordo la tremenda impressió que em va fer, malgrat jo era molt petit…les veus, el ritme, les harmonies, encara ara ho puc evocar. La proposta de la Michelle, sense saber-ho en aquell moment, em va connectar amb una part amagada de la meva infantesa i va ser determinant per tot el que vindria després. S’havien obert les portes del futur!
Pioner del gospel
Els pocs músics locals que estavem interessats en el Gospel a començaments d’aquest segle, anavem aprenent d’on podiem i com podiem, no hi havia tradició, no hi havia informació i avançavem a les palpentes, però plens d’entussiasme i passió per una música que ens anava captivant més i més.
Després de les gires amb la Michelle (1996/97) y més endavant amb la Mónica Green (1998/99) i la Polifònica de Puigreig, vaig fundar el meu primer cor a Manresa el gener del 2000, Esclat Gospel Singers i, quasi sense voler-ho, van aparèixer els primers concerts. En un parell d’anys ens vam convertir en portaveus d’una cosa nova que fins llavors només es podia escoltar en les comptades ocasions en que ens visitaven cors afroamericans.
L’interès del públic va anar creixent ràpidament i amb ell, l’interès de grups d’aficionats per formar nous cors. Això em va portar, sense cap pla previ, a fundar uns 25 cors entre el 2000 i el 2007, fruit del resultat de l’entussiasme que es generava després d’haver viscut i compartit un taller inicial, i formar la Xarxa Gospel de Catalunya que els aglutinava a tots sota la mateixa idea musical i vivencial.
A partir del 2008, el creixement va ser vertiginós: vaig començar a donar infinitat de tallers, primer en l’entorn més proper i després a la resta del pais, Europa i fins i tot, a Àfrica; vaig fundar Barcelona Gospel Messengers, el primer cor professional de Gospel a Catalunya, vaig fundar Goizargi Gospel Choir, el primer cor professional de Gospel a Euskadi, vaig obrir dues escoles especialitzades en el Gospel a Barcelona i Euskadi; juntament amb Esclat Gospel Singers vam començar a organitzar el Campus Gospel Rajadell que porta ja 15 edicions realitzades i, amb un equip més ampli vam posar en marxa la primera edició del One Heart Festival, el primer festival Internacional de Gospel de Barcelona, amb la seva segona edició ja en preparació pel 2022
Al mateix temps, vaig començar a viatjar arreu i a col·laborar amb grans noms del Gospel Internacional com Donald Lawrence, Smokie Norful, Isaac Cates, Trey Mclaughlin, Bazil Meade, Lurine Cato o Daniel Thomas, i començar una intensa feina de connexió entre els cors i directors europeus que el 2020 m’hauria d’haver portat a Firenza, Sardignia, Hull, Copenhagen, Chicago i Ghana amb el clar objectiu de compartir vivències i experiències més enllà del fet purament musical, donant visibilitat a un gran missatge d’unitat amb el Gospel i la música com llenguatges universals inclusius.